Arguments universals

Apoteosi

La història dels videojocs ens ha deixat inoblidables batalles finals en les quals l’heroi s’ha d’afrontar contra el seu últim i gran enemic: Link contra Ganondorf en el cim del castell de Ganondorf a The Legend of Zelda: Ocarina of Time; Mario contra Browser als diferents títols protagonitzats pel famós llauner; l’ascens de Wander pel cos de Malus, el darrer colós, a Shadow of the Colossus o l’èpica batalla contra el gegantí Lavos a Chrono Trigger, són alguns exemples representatius.

Des dels inicis dels videojocs, els títols d’aventures, rol i acció acostumen a presentar un enemic final amb unes característiques i habilitats molt per sobre de la resta d’enemics amb els quals l’heroi s’ha d’enfrontar al llarg de la història. La batalla contra l’enemic final és més llarga i més difícil que la resta (el videojoc com a mitjà ens permet batalles finals de més d’una hora de durada), sovint dividida en diferents parts, en les quals l’enemic canvia la seva forma i augmenta progressivament el seu poder.

Sephirot (Sefirot en castellà) de Final Fantasy VII és considerat com un dels millors enemics finals de tota la història dels videojocs tant per l’elevada dificultat i la durada de la batalla com per la profunditat narrativa de la història i dels personatges de l’obra.

El personatge de Sephirot és un enemic complex i elaborat. De fet, Square Enix llença al mercat Crisis Core: Final Fantasy VII, deu anys més tard del llançament de Final Fantasy VII, que aprofundeix en la seva figura, en la seva història.

Sephirot és un personatge que evoluciona; que comença essent el millor agent de SOLDAT, considerat un heroi, fins que acaba convertint-se en un estrany ens amb característiques divines i amb l’únic objectiu d’acumular tot el poder possible i destruir el món. A més, la batalla contra Sephirot està marcada pel dramàtic assassinat d’Aerith (Aeris en castellà) en la meitat del joc, un dels moments més trists de tota la història dels videojocs del qual més endavant.

La batalla en si està dividida en diverses parts on Sephirot se’ns mostra en diferents formes. En la seva darrera aparició, Sephirot torna a la seva forma humana original i lluita per darrera vegada contra Cloud en un espai impregnat pel color negre, completament buit. Els dos protagonitzen una escena brillant del videojoc i per extensió de tot el mitjà videolúdic.

Quan Cloud derrota a Sephirot, allibera l’encanteri Sanctus, l’única forma possible d’aturar el Meteorit que s’aproxima al planeta. Mentre l’escenari es comença a destruir, Cloud té una revelació i li diu a Tifa: “… crec que ho començo a entendre. Una resposta del planeta… la Terra Promesa. Crec que és allà on em podré retrobar… amb ella” fent referència a l’Aerith morta.

Abans dels títols de crèdit, Cloud i la resta de companys aconsegueixen escapar del cràter on s’havia dut a terme la batalla final però observen com l’encanteri Sanctus és incapaç d’aturar a Meteorit. És llavors quan de les entranyes del planeta emergeix el Corrent Vital per a derrotar l’encanteri. El fragment de vídeo cinemàtic ens mostra una espectacular escena on s’entremesclen els colors i la llum del Corrent Vital i el Meteorit. En el punt culminant, es produeix una explosió que enlluerna els rostres de tots els protagonistes i se’ns mostra, en la penombra, la cara d’Aerith com l’última imatge abans dels títols de crèdit.

“Aquells que saben no solament que l’Etern viu dins seu, sinó que allò que són vertaderament i totes les coses són l’Etern, habiten sota els arbres que culminen els desitjos, beuen el líquid de la immortalitat i escolten arreu la música silenciosa de l’eterna harmonia. Aquests són els immortals.” [1]

El final de Final Fantasy VII encaixa amb la descripció de Joseph Campbell que ens planteja un estat de felicitat, pau, harmonia i coneixement màxim de l’heroi. L’heroi de l’aventura, Cloud, es troba en aquest estat; ha derrotat a Sephirot i s’ha pogut retrobar amb Aerith en el Corrent Vital, un lloc que no és lloc i que ho és tot, un estat superior de coneixement al qual ell ha pogut accedir.

____

[1] CAMPBELL, Joseph: El héroe de las mil caras. Psicoanálisis del mito. Mèxic: Fondo de Cultura Económica, 1990.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s