Arguments universals

La venjança

“Ni el bé ni el mal, ni el Messies ni el Dimoni: el venjador té una ambivalència moral perquè la sang que vessa té el seu origen en una sang més antiga.” [1]

Un heroi que busca venjança és inevitablement un heroi ambivalent i complex; un heroi que s’allunya d’altres figures més pures i altruistes. Es tracta d’un heroi que no busca salvar el món sinó venjar als seus familiars.

En aquest sentit, podem afirmar que quan els videojocs es vertebren a partir d’aquesta estructura, el sector ja es troba en una fase de certa maduresa. Així, el jugador ha d’assumir la condició de venjador, acceptar que l’empresa del seu viatge és veure brollar la sang d’aquells que han comès l’assassinat de la seva família. Ja no se cerca l’alliberament d’un poble, salvar la princesa o aturar una massacre; allò que es busca és simplement venjança.

Un dels primers grans videojocs basat en el mite del venjador és Shenmue [2], una obra de culte aclamada tant per la crítica com pel públic i que es convertirà en un dels títols de referència de Dreamcast, l’última plataforma domèstica de Sega.

La història de Shenmue, ambientada al Japó a finals dels anys vuitanta, està protagonitzada pel jove Ryo Hazuki. Un dia, Ryo arriba al dojo familiar i es troba amb un grup d’homes d’origen xinès que han assaltat l’edifici i tenen acorralat al seu pare. El jove intenta ajudar-lo però un misteriós personatge anomenat Lan Di el venç d’un sol cop. Els homes de Lan Di aconsegueixen fer-se amb un misteriós mirall que el pare de Ryo amagava dins del dojo. Tot seguit el misteriós lluitador es torna a enfrontar contra el seu pare, li etziba un cop mortal i el mata. A partir d’aquest moment comença l’aventura de Ryo: trobar els assassins del seu pare i venjar la seva mort.

La història que ens planteja Shenmue és hereva de tot un subgènere cinematogràfic japonès que segons Xavier Pérez i Jordi Balló es caracteritza per “un afrontament inicial [que] desencadena una venjança ritualitzada per part d’uns guerrers imbuïts del codi d’honor.”[3]

Dos anys després del llançament de Shenmue, surt al mercat un altre títol de referència dels videojocs que s’estructuren a partir del motiu de la venjança: Max Payne [4]. La trama, plantejada a tall de flashback, ens narra la història de Max Payne, l’agent de policia que dóna nom al joc, que torna un vespre a la seva idíl·lica casa en un barri residencial nord- americà. Quan arriba se n’adona que la llar havia estat assaltada per uns homes sota els efectes d’una nova droga. Max busca desesperadament a la seva dona i la seva filla nounada per tota la casa mentre sent com aquestes criden. Però el protagonista no aconsegueix arribar a temps i els assaltants maten a la seva dona i la seva filla.

Arran d’aquest fet tràgic, Max s’integra a la DEA, el departament antidroga de la policia, per tal de poder arrestar als responsables de subministrar la nova droga que havien consumit els assassins de la seva família.

Tres anys després dels tràgics assassinats, Max Payne aconsegueix infiltrar-se dins la màfia que trafica amb la droga però serà descobert per l’organització i, paral·lelament, acusat per la policia de cometre un crim. El protagonista es veurà obligat a abandonar la policia i fugir per a poder venjar-se dels responsables de la mort de la seva família.

Max Payne respon al “personatge marcat pels remordiments, errant, al marge de la llei, imatge clàssica del venjador que es pren la justícia pel seu compte. (…) L’home que el destí ha col·locat en la situació límit de veure vessar la sang familiar, que s’ha sentit cridat a la venjança i que reproduirà la mateixa violència amb el seu acte justicier.”[5]

Jordi Balló i Xavier Pérez destaquen que aquesta estructura argumental necessita un context que permeti que es pugui dur a terme; un context “on regni la llei de la violència personal per damunt de l’encara incipient legalitat escrita.” [6]

En aquesta línia, dos títols que ofereixen un context social i històric idoni per a plantejar històries basades en la venjança són dues obres de les quals hem parlat anteriorment i que porten el segell Rockstar: Red Dead Redemption [7] i Grand Theft Auto: San Andreas. [8]

L’escenari de Red Dead Redemption, el Far West de principis de segle XX, és la localització cinematogràfica per excel·lència de l’espai predemocràtic. El Far West és un espai on es permetrà que, al final del videojoc, Jack Marston, el fill de John Marston, mati Edgar Ross en clau de venjança i d’honor per la mort del seu pare.

En aquesta mateixa línia, Grand Theft Auto: San Andreas ens planteja un escenari, els barris suburbials i marginals de les grans ciutats nord-americanes dels anys noranta, que també permet que Carl Johnson busqui venjança per la mort de la seva mare. En aquest cas, de la mateixa manera que succeeix a Red Dead Redemption, la legislació vigent no té la suficient rellevància en la comunitat de la qual forma part el protagonista. Per aquest motiu, el jugador assumeix que el protagonista es prengui la justícia per la seva mà.

______________________________________________________________

[1] BALLÓ, Jordi i PÉREZ, Xavier: La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama, 2004. pàg 91 / TdA.

[2] Sega AM2 (1999): Shenmue. Sega.

[3] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 91 / TdA.

[4] Remedy Entertaiment (2001): Max Payne. Gathering.

[5] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 92 – 93 / TdA.

[6] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 95 / TdA.

[7] Rockstar San Diego, Rockstar North (2010): Red Dead Redemption. Rockstar Games.

[8] Rockstar North (2004): Grand Theft Auto: San Andreas. Rockstar Games.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s