Arguments universals

El visitant benefactor

The Legend of Zelda: Ocarina of Time és l’adaptació per excel·lència del mite messiànic en els videojocs. L’obra mestra de Shigeru Miyamoto, considerada per una part molt important de la crítica i el públic com el millor videojoc de tots els temps [1], és un títol excel·lent en gairebé tots els seus aspectes: gràfics, banda sonora, jugabilitat i estructura narrativa. Però allò que el converteix en una obra mestra, allò que fa que l’excel·lent esdevingui sublim, és la seva història; la història del messies, la història més gran de totes.

L’obra de Miyamoto té totes les característiques que defineixen al relat messiànic i que ens descriuen Xavier Pérez i Jordi Balló en l’obra “La semilla inmortal” [2]. En primer lloc, és imprescindible “la necessitat d’un líder per part d’una comunitat en crisi” [3]: el regne d’Hyrule està en perill, Ganondorf busca el Triforce per a adquirir uns poders descomunals i dominar totes les terres i Link, el nen sense fada, és el líder que ho haurà d’impedir.

Jordi Balló i Xavier Pérez apunten com una característica típica d’aquest relat una sèrie de profecies que anuncien l’arribada de l’heroi [3] i, tal com diu l’Arbre Deku al començament del títol, que l’heroi de l’aventura sigui Link no és quelcom casual:

“Ha arribat el moment que el noi sense una fada comenci la seva jornada. El jove que té per destí conduir a Hyrule pel camí de la justícia i la veritat…” [4]

Un altre punt que la història de Link comparteix amb l’estructura messiànica és l’existència d’una ajuda sobrenatural. En aquest sentit, si bé és cert que Link no rep aquesta ajuda quan és un nadó, la fada Navy el guia i el protegeix al llarg de la seva aventura, tot i que podem afirmar que aquesta té un paper més rellevant en la primera etapa de la història, quan Link encara és un nen.

Els autors de “La semilla inmortal” també ens parlen d’un període d’absència “durant el qual l’exercici de la tirania es fa cada vegada més insostenible per a la societat oprimida”[5]. En el cas que ens ocupa, aquest període correspon als set anys que passen en la gran el·lipsi “màgica” en la que el Link nen obté l’espasa mestra i es converteix en adult; un Link adult capaç d’empunyar l’Espasa Sagrada i vèncer a Ganondorf. Alhora, els autors apunten aquest període d’absència com a característica imprescindible per tal que l’heroi pugui tornar a la comunitat com a intrús benefactor [5]: Link torna a Hyrule per tal de salvar el regne de la tirania de Ganondorf.

El viatge que duu a terme el Link adult a través dels diferents paratges d’Hyrule en el que buscarà els cinc medallons suposa “la propagació paral·lela d’una determinada doctrina (…) acompanyada de la demostració d’una força sobrenatural (…) que (…) el permet captar progressivament nous adeptes.”[5] Link haurà de superar difícils proves i després de cada victòria un savi, un “representant” de les diferents comunitats que conformen el regne, li farà entrega d’una medalla, símbol de la confiança que diposita en l’heroi cada comunitat.

Link és un personatge que dubta i es qüestiona, una altra de les característiques que apunten Balló i Pérez que podem trobar en l’heroi messiànic [6]. Link és un heroi amb contradiccions, tal com observem en la primera etapa de l’aventura. El nen té por, vacil·la i dubta si realment està preparat per a dur a terme una empresa tan important; el jove protagonista necessita l’empenta de Navy per a seguir endavant.

Link també se’ns presenta com un personatge solitari, un heroi “condemnat per força a la marginació” [7]; és l’únic nen del bosc sense fada i ho tornarà a ser al final de la seva aventura. A més, si bé és cert que compta amb el suport i l’ajuda de diferents personatges claus al llarg de la trama, Link és un heroi que viatja sol, no forma part d’un grup ni tampoc lidera cap exèrcit. Així, l’escena de la celebració final sense Link representa de manera magistral la idea “del destí del personatge messiànic: salvar a una comunitat sense dret a formar-ne part.” [7]

I, finalment, The Legend of Zelda: Ocarina of Time ens presenta la característica per excel·lència de l’argument messiànic: el sacrifici de l’heroi pel bé de la comunitat. Si bé és cert que en el cas que ens ocupa no es produeix una mort literal de Link, l’heroi sacrifica la seva infantesa per tal de salvar el món. Simbòlicament és significativa una de les escenes finals del títol quan la princesa Zelda i Link es troben flotant en un espai que ens recorda a la imatge del cel cristià. Alhora, la trama conclou amb la resurrecció de l’heroi, el darrer viatge en el temps de Link i que el portarà al Temple del Temps en la seva forma de nen.

En resum, Miyamoto és capaç de reinterpretar l’estructura del mite messiànic mantenint-ne les característiques fonamentals partint d’una saga de culte com The Legend of Zelda per tal d’oferir-nos un videojoc que ens narra una història que ja ens han contat moltes altres vegades però mai d’aquesta manera.

____________________

[1]  EDGE: Edge presenta los 100 mejores videojuegos de la historia. Globus Comunicación: 2007.

[2] BALLÓ, Jordi i PÉREZ, Xavier: La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama, 2004. Pàg 56 / TdA.

[3] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 56.

[4] Nintendo EAD (1998): The Legend of Zelda: Ocarina of Time. Nintendo.

[5] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 57 / TdA.

[6]  Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 60.

[7] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 64 / TdA.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s