Arguments universals

La terra promesa

Xavier Pérez i Jordi Balló defineixen l’estructura argumental de “La terra promesa” com una aventura col·lectiva, el viatge d’un poble guiat per un líder en la recerca de la terra promesa. [1] Aquest líder haurà de “conduir a la comunitat desemparada i indefensa al seu nou lloc de destí.” [2] Segons els autors, l’Eneida, que narra el viatge dels supervivents de la Guerra de Troia liderats per Enees i que acaba en la fundació de Roma, és una de les històries mitològiques per excel·lència.

A diferència del que succeeix en el cinema, on trobem tot un gènere com el western que es basa en aquesta temàtica, en el cas dels videojocs, el mite de la terra promesa – la fundació d’una nova pàtria – no és un motiu tant recorrent. Amb tot podem apuntar alguns videojocs que es fonamenten en aquesta estructura narrativa.

Un dels exemples més actuals el trobem en l’obra de Square Enix Final Fantasy XIII. La història està ambientada en un món format per Pulse (Paals en castellà) i Cocoon (Gran Nido en castellà). Pulse és un món grandiós amb grans paratges naturals que antigament havia estava habitada per humans que vivien en grans ciutats. De mica en mica, els salvatges monstres, que també habitaven Pulse, havien obligat als humans a exiliar-se a Cocoon, una grandiosa esfera artificial que flota damunt les terres de Pulse i que conforma una gran societat formada per milions de persones molt avançada tecnològicament i governada teocràticament per uns éssers anomenats fal’Cie.

A priori, els habitants de Cacoon estan còmodes en el món artificial on viuen: se senten protegits dels perills de la vida salvatge de Pulse, gaudeixen d’un alt nivell de benestar gràcies als avenços tecnològics i disposen de l’energia i els subministraments que els proporcionen els fal’Cie. Amb tot, els habitants de Cacoon estan totalment sotmesos a la voluntat dels fal’Cie, els quals no tenen cap inconvenient en desterrar a milers de persones i enviar-les a Pulse on acabaran morint.

Pulse se’ns planteja com la terra promesa, una terra que abans havia estat habitada per humans, un símbol de llibertat. A més, la seva condició de terra salvatge es contraposa amb la societat super-desenvolupada tecnològicament de Cocoon i planteja la dualitat entre allò salvatge i lliure en contraposició a l’opressió i el control social. Si bé és cert que en l’inici del joc Pulse no es presenta com l’espai on la comunitat podrà viure lliurement, a mesura que s’avança en la trama, sobretot amb l’aparició de Vanille i Fang, dues antigues habitants de Pulse, es fa evident la condició d’esclaus a la que estan sotmesos els habitants de Cocoon.

Aquesta estructura argumental ens evoca a una de les adaptacions més importants del mite de la terra promesa: l’Èxode bíblic. De la mateixa manera que el poble jueu estava esclavitzat pels egipcis, els humans estan sotmesos a través del control dels fal’Cie i Pulse s’erigeix com la terra promesa.

Balló i Pérez destaquen la importància d’un líder en aquesta estructura argumental com Enees en l’Eneida o Moisès en l’Èxode del poble jueu. Un líder que prioritza les responsabilitats col·lectives i que acaba sacrificant-se pel bé del seu poble. [2]

En el cas en concret de Final Fantasy XIII resulta difícil determinar quin dels personatges principals ocupa aquesta posició, ja que es tracta d’una obra amb un argument coral i són diferents personatges els que presenten les característiques del líder: Vanille i Fang sacrifiquen la seva vida per la comunitat, Snow lidera un grup rebel que lluita contra el règim de Cocoon i Lighting abandona l’exèrcit per a lluitar contra el govern de Coccon.

En aquest punt és important remarcar que el viatge cap a la terra promesa estarà marcat “incidents tant externs (amb els diferents pobles enemics) com interns (conflicte amb el líder per manca de fe).” [3] En el cas del títol que ens ocupa, l’enemic extern pren la forma dels fal’Cie que governen Cocoon mentre que els incidents interns per manca de fe els trobem en el rebuig que els habitants de Cocoon mostren cap als protagonistes quan el grup torna de Pulse.

És interessant observar com en altres títols de la saga Final Fantasy trobem el concepte de la terra promesa o terra sagrada. Així, a Final Fantasy VII la Terra Promesa és un indret que la mitologia presenta com una terra molt fèrtil on es pot trobar molta energia Mako.

____________________

[1] BALLÓ, Jordi i PÉREZ, Xavier: La semilla inmortal. Los argumentos universales en el cine. Barcelona: Anagrama, 2004. Pàg 42

[2] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 43.

[3] Jordi Balló i Xavier Pérez, 2004: pàg 44 / TdA.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s